Dia 4 d'agost, Sant Domènec - Festa Major d'Argentona.
La Festa del Càntir, recuperada l'any 1951, se celebra sempre el dia de Sant Domènec, el 4 d'agost al matí. És en aquest matí que es fan els actes de més tradició, com la renovació del "vot de poble" per part de l'alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, la benedicció i venda del "càntir de l'any" i els jocs de força i enginy a l'entorn de l'aigua i el càntir.
Història
Els inicis de la festa es remunten al segle XVII, amb la celebració de l'Aplec de Sant Domènec
Segons sembla, a mitjans del segle XVII una greu epidèmia o pesta va propiciar que els argentonins de l'època cerquessin ajuda en Sant Domènec, tingut aleshores com un sant advocat de les aigües. Les pregàries van fer el seu efecte i des d'aquells anys Argentona, per agraïment al sant, celebra el 4 d'agost la festivitat de Sant Domènec, primer com a aplec de caire religiós i festiu, més tard com a festa major de la vila.
En el decurs de la festa, Argentona renova el "vot de poble" fet al sant i beneeix les aigües de la font de Sant Domènec segons un ritual fet exprés per l'ocasió, essent l'únic que actualment es conserva viu a Catalunya.
Aquesta celebració va arribar a tenir una gran nomenada a tota la comarca, fet pel qual anava a Argentona gent dels pobles de la rodalies. Actualment la festa congrega milers de persones procedents d'arreu de Catalunya.
Hi havia la creença que les aigües de la font de Sant Domènec tenen poders curatius.
Popularment es creia que les aigües de la font de sant Domènec, un cop beneïdes segons el ritual tradicional, tenien propietats remeieres, guarint febres i mals de tota mena, sempre i quan l'aigua fos posada en un càntir totalment nou. Degut a aquesta curiosa condició, terrissers de les poblacions properes feien parada per a vendre els seus productes del fang, i molt especialment el càntir, que és l'atuell més sol·licitat pel públic assistent.
Des de l'any 1951, la diada de Sant Domènec se celebra com a Festa del Càntir, i s'inicia la numeració correlativa de la Festa del Càntir. Des d'aleshores, cada any es reprodueix un model de càntir diferent, extret de l'ampli repertori de la terrissa tradicional i que és, en certa manera, el símbol de la festa de l'any corresponent.
Benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec
És l'acte central de la festa i el de més tradició, doncs la benedicció s'ha fet sense interrupció des del segle XVII i és un dels pocs exemples de ritual de benedicció que es conserven al nostre país.
La benedicció es fa després que l'alcalde de la vila hagi renovat el "vot de poble" durant l'ofici de Festa Major. En la benedicció es demana a Sant Domènec que protegeixi les nostres aigües de qualsevol pesta o mal, com ja ho va fer durant les greus pestes de mitjans del segle XVII.
És costum beure aigua de la font amb anís un cop beneïdes les aigües, ja que es creença popular que aquestes aigües tenen propietats remeieres si es posen en un càntir nou.
El càntir de l'any
Des que es va recuperar la Festa, l'any 1951 i fins l'any 2017 ha estat costum reproduir cada any un model de càntir tradicional, essent molts els col·leccionistes d'arreu del país que any rera any han anat col·leccionant tots els models. Si el primer any es van fer 200 exemplars del càntir d'Esparreguera, l'any 2000 s'ha superat la xifra dels 9.000 exemplars venuts.
A partir del 2017 des del Patronat del Museu del Càntir es decideix fer un canvi de rumb i passar de reproduir models històrics i tradicionals a encarregar a creadors actuals fer la seva pròpia versió d'aquest atuell, una peça que precisava d'una posada al dia per continuar donant servei a la societat.
D'entre aquests creadors actuals cal destacar a Quim Larrea (2017), Joan Cruanyes i Carles Bassó (2018), Miguel Milá (2019), André Ricard (2020), Óscar Tusquets (2021), Carme Pinós (2022), Nani Marquina (2023), Javier Mariscal (2024) i els que esperem vindran en un futur.
Dins la col·lecció hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs (comuns, de tortell, dipòsit, dolls, mamets, etc.), així com de molt variada procedència (La Bisbal, Verdú, Agost, Puente del Arzobispo i altres). També s'ha tingut cura de tenir representades diferents tècniques ceràmiques, com l'engalbat, vidrat, negre (fumat), blanc, ceràmica esmaltada o, com els càntirs fets a motlle.
Jocs a l'entorn del càntir i l'aigua.
Des de l'any 1963 la festa s'acompanya d'una sèrie de jocs que tenen com a protagonistes el càntir i l'aigua. La majoria ja existien des d'època antiga, però actualment només els trobem a Argentona el dia de Sant Domènec.
Els jocs per als més menuts hi trobem bufar pel broc gros, pescar el càntir, trencar el càntir amb els ulls tapats, cursa amb el càntir al cap i d'altres. Però la prova reina, la més important és la gran aixecada de càntirs, en què els concursants han de beure d'una sèrie de càntirs de mida cada cop major. El més gran fa més d'un metre d'alçada i ple pesa 200 Kg.
Dia 4 d'agost, Sant Domènec - Festa Major d'Argentona.
La Festa del Càntir, recuperada l'any 1951, se celebra sempre el dia de Sant Domènec, el 4 d'agost al matí. És en aquest matí que es fan els actes de més tradició, com la renovació del "vot de poble" per part de l'alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, la benedicció i venda del "càntir de l'any" i els jocs de força i enginy a l'entorn de l'aigua i el càntir.
Història
Els inicis de la festa es remunten al segle XVII, amb la celebració de l'Aplec de Sant Domènec
Segons sembla, a mitjans del segle XVII una greu epidèmia o pesta va propiciar que els argentonins de l'època cerquessin ajuda en Sant Domènec, tingut aleshores com un sant advocat de les aigües. Les pregàries van fer el seu efecte i des d'aquells anys Argentona, per agraïment al sant, celebra el 4 d'agost la festivitat de Sant Domènec, primer com a aplec de caire religiós i festiu, més tard com a festa major de la vila.
En el decurs de la festa, Argentona renova el "vot de poble" fet al sant i beneeix les aigües de la font de Sant Domènec segons un ritual fet exprés per l'ocasió, essent l'únic que actualment es conserva viu a Catalunya.
Aquesta celebració va arribar a tenir una gran nomenada a tota la comarca, fet pel qual anava a Argentona gent dels pobles de la rodalies. Actualment la festa congrega milers de persones procedents d'arreu de Catalunya.
Hi havia la creença que les aigües de la font de Sant Domènec tenen poders curatius.
Popularment es creia que les aigües de la font de sant Domènec, un cop beneïdes segons el ritual tradicional, tenien propietats remeieres, guarint febres i mals de tota mena, sempre i quan l'aigua fos posada en un càntir totalment nou. Degut a aquesta curiosa condició, terrissers de les poblacions properes feien parada per a vendre els seus productes del fang, i molt especialment el càntir, que és l'atuell més sol·licitat pel públic assistent.
Des de l'any 1951, la diada de Sant Domènec se celebra com a Festa del Càntir, i s'inicia la numeració correlativa de la Festa del Càntir. Des d'aleshores, cada any es reprodueix un model de càntir diferent, extret de l'ampli repertori de la terrissa tradicional i que és, en certa manera, el símbol de la festa de l'any corresponent.
Benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec
És l'acte central de la festa i el de més tradició, doncs la benedicció s'ha fet sense interrupció des del segle XVII i és un dels pocs exemples de ritual de benedicció que es conserven al nostre país.
La benedicció es fa després que l'alcalde de la vila hagi renovat el "vot de poble" durant l'ofici de Festa Major. En la benedicció es demana a Sant Domènec que protegeixi les nostres aigües de qualsevol pesta o mal, com ja ho va fer durant les greus pestes de mitjans del segle XVII.
És costum beure aigua de la font amb anís un cop beneïdes les aigües, ja que es creença popular que aquestes aigües tenen propietats remeieres si es posen en un càntir nou.
El càntir de l'any
Des que es va recuperar la Festa, l'any 1951 i fins l'any 2017 ha estat costum reproduir cada any un model de càntir tradicional, essent molts els col·leccionistes d'arreu del país que any rera any han anat col·leccionant tots els models. Si el primer any es van fer 200 exemplars del càntir d'Esparreguera, l'any 2000 s'ha superat la xifra dels 9.000 exemplars venuts.
A partir del 2017 des del Patronat del Museu del Càntir es decideix fer un canvi de rumb i passar de reproduir models històrics i tradicionals a encarregar a creadors actuals fer la seva pròpia versió d'aquest atuell, una peça que precisava d'una posada al dia per continuar donant servei a la societat.
D'entre aquests creadors actuals cal destacar a Quim Larrea (2017), Joan Cruanyes i Carles Bassó (2018), Miguel Milá (2019), André Ricard (2020), Óscar Tusquets (2021), Carme Pinós (2022), Nani Marquina (2023), Javier Mariscal (2024) i els que esperem vindran en un futur.
Dins la col·lecció hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs (comuns, de tortell, dipòsit, dolls, mamets, etc.), així com de molt variada procedència (La Bisbal, Verdú, Agost, Puente del Arzobispo i altres). També s'ha tingut cura de tenir representades diferents tècniques ceràmiques, com l'engalbat, vidrat, negre (fumat), blanc, ceràmica esmaltada o, com els càntirs fets a motlle.
Jocs a l'entorn del càntir i l'aigua.
Des de l'any 1963 la festa s'acompanya d'una sèrie de jocs que tenen com a protagonistes el càntir i l'aigua. La majoria ja existien des d'època antiga, però actualment només els trobem a Argentona el dia de Sant Domènec.
Els jocs per als més menuts hi trobem bufar pel broc gros, pescar el càntir, trencar el càntir amb els ulls tapats, cursa amb el càntir al cap i d'altres. Però la prova reina, la més important és la gran aixecada de càntirs, en què els concursants han de beure d'una sèrie de càntirs de mida cada cop major. El més gran fa més d'un metre d'alçada i ple pesa 200 Kg.