Els humans sempre hem sentit una certa fascinació per copsar com un element de la cultura material o immaterial que sentim com a propi té alhora una presència universal, fet que atorga a aquest objecte una transcendència. Això és el que passa amb el càntir: de la seva presència que crèiem gairebé exclusiva a la Península ibèrica hem descobert com en “dosis” més o menys altes, els càntirs són presents en multitud dels països de quatre continents: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. Només a Oceania no tenim encara constància de la presència.
Internet i altres recents tecnologies de la comunicació són les que en els darrers anys ens han permès d’una manera més simple i ràpida accedir a nombrosos exemplars de molts països i descobrir, així, la presència de càntirs en llocs on no hauríem sospitat mai que en trobariem, com als Estats Units, Brasil, Xina i altres països allunyats de la nostra terra.
En aquesta mostra el Museu del Càntir d’Argentona ha fet un recull de la seva col·lecció pròpia i d’alguna de privada que ens donen una idea de l’àmplia presència de càntirs d’arreu del món, amb un total de XXX exemplars corresponents a XX països.
Quan sortim de la Península Ibèrica, el concepte càntir esdevé menys precís, ja que el podríem homologar a tots els atuells que compleixen la seva mateixa funció: el proveïment d’aigua per a les persones. És aquesta una necessitat universal, el que fa que arreu del món trobem amb gran facilitat atuells molts diversos que compleixen aquesta mateixa funció, fet demostratiu de la gran diversitat de cultures i solucions al mateix problema. Ara bé: no podem catalogar com a càntirs tots els atuells que compleixen la seva mateixa funció, ja que no són càntirs, tot i que sovint s’hi assemblen, com passa amb els cànters o cànteres i altres objectes de terrissa. Només podem considerar càntirs aquells atuells tancats, amb nansa superior i que funcionen amb brocs, generalment dos: un per emplenar-lo i l’altre per beure.
Hem procurat cenyir-nos en aquesta mostra a la tipologia del càntir tal com l’hem definit, tot i que cal reconèixer que en determinats casos trobem objectes molt similars, com és el cas de vasos precolombins a Amèrica del Sud o alguns exemplars de la Xina. En altres casos l’assimilació amb el càntir és clara i no dona lloc a cap dubte, com en el cas dels càntirs de Portugal, sud de França, Itàlia o el nord d’Àfrica.
Volem que el visitant faci una volta al món a través del càntir, procurant descobrir a través d’aquest simple atuell la gran riquesa i diversitat de cultures i pobles estesos per la Terra. Una diversitat que cal protegir, potenciar i donar a conèixer, que és el que hem pretès amb aquesta mostra des d’Argentona, un petit punt en la immensitat del nostre estimat planeta.
Us desitgem una bona travessia pel món a través dels càntirs. Bon voyage !!!
Els humans sempre hem sentit una certa fascinació per copsar com un element de la cultura material o immaterial que sentim com a propi té alhora una presència universal, fet que atorga a aquest objecte una transcendència. Això és el que passa amb el càntir: de la seva presència que crèiem gairebé exclusiva a la Península ibèrica hem descobert com en “dosis” més o menys altes, els càntirs són presents en multitud dels països de quatre continents: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. Només a Oceania no tenim encara constància de la presència.
Internet i altres recents tecnologies de la comunicació són les que en els darrers anys ens han permès d’una manera més simple i ràpida accedir a nombrosos exemplars de molts països i descobrir, així, la presència de càntirs en llocs on no hauríem sospitat mai que en trobariem, com als Estats Units, Brasil, Xina i altres països allunyats de la nostra terra.
En aquesta mostra el Museu del Càntir d’Argentona ha fet un recull de la seva col·lecció pròpia i d’alguna de privada que ens donen una idea de l’àmplia presència de càntirs d’arreu del món, amb un total de XXX exemplars corresponents a XX països.
Quan sortim de la Península Ibèrica, el concepte càntir esdevé menys precís, ja que el podríem homologar a tots els atuells que compleixen la seva mateixa funció: el proveïment d’aigua per a les persones. És aquesta una necessitat universal, el que fa que arreu del món trobem amb gran facilitat atuells molts diversos que compleixen aquesta mateixa funció, fet demostratiu de la gran diversitat de cultures i solucions al mateix problema. Ara bé: no podem catalogar com a càntirs tots els atuells que compleixen la seva mateixa funció, ja que no són càntirs, tot i que sovint s’hi assemblen, com passa amb els cànters o cànteres i altres objectes de terrissa. Només podem considerar càntirs aquells atuells tancats, amb nansa superior i que funcionen amb brocs, generalment dos: un per emplenar-lo i l’altre per beure.
Hem procurat cenyir-nos en aquesta mostra a la tipologia del càntir tal com l’hem definit, tot i que cal reconèixer que en determinats casos trobem objectes molt similars, com és el cas de vasos precolombins a Amèrica del Sud o alguns exemplars de la Xina. En altres casos l’assimilació amb el càntir és clara i no dona lloc a cap dubte, com en el cas dels càntirs de Portugal, sud de França, Itàlia o el nord d’Àfrica.
Volem que el visitant faci una volta al món a través del càntir, procurant descobrir a través d’aquest simple atuell la gran riquesa i diversitat de cultures i pobles estesos per la Terra. Una diversitat que cal protegir, potenciar i donar a conèixer, que és el que hem pretès amb aquesta mostra des d’Argentona, un petit punt en la immensitat del nostre estimat planeta.
Us desitgem una bona travessia pel món a través dels càntirs. Bon voyage !!!