La revista de les arts Revistart celebra 25 anys i exposa, al Museu del Càntir, obres d'artistes de reconegut prestigi que han estat portada de les seves revistes al llarg d'aquests anys, com Will Faber, Tharrats, Cuixart, Guinovart, Grau-Garriga i August Puig, junt amb d'altres d'artistes convidats
Quan fa més de vint anys la frescor viva de l’aire de les avantguardes renovava tòpics creixents per les nostres geografies, uns quants somiadors, com Benjamín Carracedo, per exemple, s’encarregaven de materialitzar el somni d’exposar les obres d’artistes emergents, molts d’ells desconeguts per al gran públic, alhora que creaven en paral·lel una altra classe d’art, mitjançant la paraula i la imatge, fundant i expandint un exemplar publicació anomenada Revistart a la qual no han pogut derrotar els mons virtuals de xarxes intricades, ni la clivellada terra de les indiferències, ni tan sols aquest temps infaust i complicat de pandèmies. Assumir un repte d’aquestes característiques no va ser gens fàcil, a força de tenacitat i amor a un somni irreductible es va aconseguir materialitzar una proposta on mai hi va haver fronteres, ni colors ni tampoc prejudicis, només es va tenir, i es té en compte, la qualitat.
Si alguna cosa representa la contemporània llibertat d’un Art sense fronteres és, sens dubte, aquesta veterana publicació que va idear Benjamín Carracedo, amb l’ajuda inestimable de Pilar Andreu, publicació longeva de la qual ens hem de sentir molt orgullosos. L’acurada i inconfusible qualitat de la mateixa, ja sigui en textos i imatges emmarcades per un digne format, garanteix una excel·lència que permetrà a les generacions futures transitar de primera mà pels secrets de les tendències actuals, i de pas revisar tota una època, sense menysprear l’imperible de les obres que exhibeixen els grans museus i galeries del nostre temps: de tots els temps. Una revista amb categoria crítica innegable que, a més d’arribar a l’ordit de la gestació a través d’aquestes línies mestres, com a expressió de l’ànima, on fluctuen les formes clàssiques al costat dels innovadors fons, travessa els múltiples aspectes de la cultura humana, en l’essencial arrel que l’art sempre descobreix, reinventa i reunifica com partint de zero. Tota la transcendència de consciència teòrica i substancial que la creació aconsegueix es troba implícita en les interpretacions de cada pàgina de Revistart on la varietat s’unifica sota un mateix concepte que anomenem Art, respectant el misteri de l’abast creatiu i impulsant-lo sota totes les seves fórmules i tendències.
Revistart representa allò ben fet, allò transparent i rigorós a més de captar aquest inconscient poètic i únic que les obres tenen. Somnis i realitats en un projecte comú d’artistes i divulgadors en una trajectòria neta que esperem es perpetuï durant molt, moltíssims anys més. Efi Cubero
Artistes convidats:
Carmen Cabaneiro, José Manuel Chamorro, Paco Corell, Klaus Erichsen, José Fernández Morán, Ignacio García Ergüin, Milós Gras, Enrique Higuera, Ana Mascaró, Norman Narotzky, Pujol Grau, Laura Roca.
La revista de les arts Revistart celebra 25 anys i exposa, al Museu del Càntir, obres d'artistes de reconegut prestigi que han estat portada de les seves revistes al llarg d'aquests anys, com Will Faber, Tharrats, Cuixart, Guinovart, Grau-Garriga i August Puig, junt amb d'altres d'artistes convidats
Quan fa més de vint anys la frescor viva de l’aire de les avantguardes renovava tòpics creixents per les nostres geografies, uns quants somiadors, com Benjamín Carracedo, per exemple, s’encarregaven de materialitzar el somni d’exposar les obres d’artistes emergents, molts d’ells desconeguts per al gran públic, alhora que creaven en paral·lel una altra classe d’art, mitjançant la paraula i la imatge, fundant i expandint un exemplar publicació anomenada Revistart a la qual no han pogut derrotar els mons virtuals de xarxes intricades, ni la clivellada terra de les indiferències, ni tan sols aquest temps infaust i complicat de pandèmies. Assumir un repte d’aquestes característiques no va ser gens fàcil, a força de tenacitat i amor a un somni irreductible es va aconseguir materialitzar una proposta on mai hi va haver fronteres, ni colors ni tampoc prejudicis, només es va tenir, i es té en compte, la qualitat.
Si alguna cosa representa la contemporània llibertat d’un Art sense fronteres és, sens dubte, aquesta veterana publicació que va idear Benjamín Carracedo, amb l’ajuda inestimable de Pilar Andreu, publicació longeva de la qual ens hem de sentir molt orgullosos. L’acurada i inconfusible qualitat de la mateixa, ja sigui en textos i imatges emmarcades per un digne format, garanteix una excel·lència que permetrà a les generacions futures transitar de primera mà pels secrets de les tendències actuals, i de pas revisar tota una època, sense menysprear l’imperible de les obres que exhibeixen els grans museus i galeries del nostre temps: de tots els temps. Una revista amb categoria crítica innegable que, a més d’arribar a l’ordit de la gestació a través d’aquestes línies mestres, com a expressió de l’ànima, on fluctuen les formes clàssiques al costat dels innovadors fons, travessa els múltiples aspectes de la cultura humana, en l’essencial arrel que l’art sempre descobreix, reinventa i reunifica com partint de zero. Tota la transcendència de consciència teòrica i substancial que la creació aconsegueix es troba implícita en les interpretacions de cada pàgina de Revistart on la varietat s’unifica sota un mateix concepte que anomenem Art, respectant el misteri de l’abast creatiu i impulsant-lo sota totes les seves fórmules i tendències.
Revistart representa allò ben fet, allò transparent i rigorós a més de captar aquest inconscient poètic i únic que les obres tenen. Somnis i realitats en un projecte comú d’artistes i divulgadors en una trajectòria neta que esperem es perpetuï durant molt, moltíssims anys més. Efi Cubero
Artistes convidats:
Carmen Cabaneiro, José Manuel Chamorro, Paco Corell, Klaus Erichsen, José Fernández Morán, Ignacio García Ergüin, Milós Gras, Enrique Higuera, Ana Mascaró, Norman Narotzky, Pujol Grau, Laura Roca.