"Impressionat per les notícies i imatges que arribaven sobre pasteres a la deriva buscant refugi, vaig començar a expressar gràficament el que sentia. Aquests apunts gràfics es van convertir, ara fa un quants anys, en el primer gravat sobre el que en vaig dir Sèrie sobre refugiats. El tema em va començar a interessar i vaig buscar noms típics dels països d’origen de molts refugiats com és ara Etiòpia, Eritrea, Somàlia, Afganistan, Síria... noms que també van formar part d’un gravat.

Llegint el llibre de Txell Feixas Torras Dones valentes em van fer pensar les paraules de la siriana Diala Brisly, activista refugiada,  quan deia que la tragèdia comença abans del mar i les pasteres. Aquest és el motiu del canvi de nom del projecte. Refugi, refugiat són paraules que volen dir acolliment. Les persones a dalt d’una pastera no eren refugiats. Eren persones que escapaven de la tragèdia. D’aquí el nom que finalment he posat a l’exposició de gravats Fugint de què i cap a on?. Aquest nom m’ha fet veure d’una manera diferent qualsevol notícia, notícia sovint assimilada com un fet normal,  sobre les persones que a dalt d’una pastera esperen acolliment. Més endavant em va arribar informació sobre les morts en ple desert. El desert era la tomba ignorada de gent que buscava refugi. El desert va ser un nou tema que va ampliar la sèrie de gravats que estava fent.

Una pastera plena de persones és una pregunta: de què fugen, cap on es pensen que van? I, quanta gent ni ha pogut pujar a una pastera!."

Ramon Llinés Camps