La Memòria dels objectes
El conjunt d’obres que veureu en aquesta exposició que presenta Emili Biarnés (Barcelona, 1956) en el Museu del Càntir d’Argentona , tot i haver-les fet en diferents moments de la seva llarga i fructífera trajectòria artística, conformen una unitat. Aquests treballs remarquen la personalitat de l’autor. No hi ha res més valuós en art que l’artista honest que es capaç de dir-nos amb materials els conceptes sobre la vida humana , sobre el temps i la temporalitat finita. Un artista interessat en les fronteres dels temps, en el trànsit entre passat i futur, en definitiva ens parla contínuament del llindar, tal com titula aquesta mostra.
Un escultor amb majúscules, així definiria a Emili Biarnés. Un creador d’objectes amb una base geomètrica harmoniosa a on l’esquerda, l’arqueologia, l’alquímia hi juguen un paper important.
L’Emili no segueix un mestratge dirigit, que en podríem dir clàssic, sinó que penetra en altres camins d’investigació. El resultat són aquests objectes híbrids, a on a vegades incorpora vidre, ferro, engalbes... conjugant-se amb el foc.
L’espectador es farà moltes preguntes, no sabrà si la peça podria pertànyer a un passat ancestral , o ha arribat des del futur en un temps invertit. És en aquest context que els pensaments de l’artista sobre la filosofia de la vida mateixa hi son presents. Des de la seva reflexió solitària a la casa-taller a les afores del poblet de Raset ( Cervià de Ter, Gironès) en mig de la natura, fa més de trenta anys que treballa magistralment amb la terra i el foc.
Impregneu-vos del misteri que desprenen les seves obres, amb la vostra mirada atenta sobre aquestes peces sorgides de les seves mans. Penetreu amb atenció en aquelles pàtines lluents de blaus metal·litzats tan encisadors, i que contrasten d’una manera genial amb els acabats que semblen extrets directament de la pròpia natura com podrien ser terres volcàniques i d’altres, tan ben trobats per l’artista.
L’Emili genera uns objectes d’una civilització encara per descobrir, que a nosaltres ens estimula la imaginació, ens fa pensar, per tant , ens pertoca a cada espectador interpretar, deixar que l’obra ens parli de la possible memòria dels objectes.
Maguí Noguer Torres
Directora de la Fundació Valvi
La Memòria dels objectes
El conjunt d’obres que veureu en aquesta exposició que presenta Emili Biarnés (Barcelona, 1956) en el Museu del Càntir d’Argentona , tot i haver-les fet en diferents moments de la seva llarga i fructífera trajectòria artística, conformen una unitat. Aquests treballs remarquen la personalitat de l’autor. No hi ha res més valuós en art que l’artista honest que es capaç de dir-nos amb materials els conceptes sobre la vida humana , sobre el temps i la temporalitat finita. Un artista interessat en les fronteres dels temps, en el trànsit entre passat i futur, en definitiva ens parla contínuament del llindar, tal com titula aquesta mostra.
Un escultor amb majúscules, així definiria a Emili Biarnés. Un creador d’objectes amb una base geomètrica harmoniosa a on l’esquerda, l’arqueologia, l’alquímia hi juguen un paper important.
L’Emili no segueix un mestratge dirigit, que en podríem dir clàssic, sinó que penetra en altres camins d’investigació. El resultat són aquests objectes híbrids, a on a vegades incorpora vidre, ferro, engalbes... conjugant-se amb el foc.
L’espectador es farà moltes preguntes, no sabrà si la peça podria pertànyer a un passat ancestral , o ha arribat des del futur en un temps invertit. És en aquest context que els pensaments de l’artista sobre la filosofia de la vida mateixa hi son presents. Des de la seva reflexió solitària a la casa-taller a les afores del poblet de Raset ( Cervià de Ter, Gironès) en mig de la natura, fa més de trenta anys que treballa magistralment amb la terra i el foc.
Impregneu-vos del misteri que desprenen les seves obres, amb la vostra mirada atenta sobre aquestes peces sorgides de les seves mans. Penetreu amb atenció en aquelles pàtines lluents de blaus metal·litzats tan encisadors, i que contrasten d’una manera genial amb els acabats que semblen extrets directament de la pròpia natura com podrien ser terres volcàniques i d’altres, tan ben trobats per l’artista.
L’Emili genera uns objectes d’una civilització encara per descobrir, que a nosaltres ens estimula la imaginació, ens fa pensar, per tant , ens pertoca a cada espectador interpretar, deixar que l’obra ens parli de la possible memòria dels objectes.
Maguí Noguer Torres
Directora de la Fundació Valvi