"Explica Aristòtil una anècdota al voltant d’Heràclit, quan uns conciutadans el van visitar i el trobaren al costat del forn escalfant-se perquè feia fred. Sorpresos de veure’l en aquella activitat intranscendent no s’hi acostaren, fins que ell els va dir: Veniu a la vora del forn perquè també aquí hi habiten els Déus.
El forn, com els materials més abundants, l’ésser humà, amb tekné i logos, està contaminat de creences i supersticions. El món grec era una societat clivellada de lleis que es movia entre soprhosyne o hibris, i va crear molt de tot, també bellesa en formes que han sobreviscut fins avui.
Els askoi grecs, produïts als segles V i IV a C., assoleixen formes diferents: els més antics de Clazòmenes o els àtics de figures vermelles són vasos petits de fons pla amb el bec estret i una nansa ample a sobre. N’hi ha amb iconografia i d’altres totalment negres. Alguns tenen figures plàstiques fetes amb motllos, per això els askoi són també vasos plàstics. Els de la Magna Grècia segueixen el model àtic però amb més tamany. Apart dels de Daunia i Canosa, hi ha els de les cultures natives itàliques influenciades pels grecs i que fan askoi amb molt de color i el fons clar.
Es creu que l’askos servia per guardar diferents líquids: olis, perfums i potser aigua lustral per fer cerimònies religioses com casaments, enterraments o sacrificis, vessant l’aigua damunt del foc.
Alguns askoi, per la seva forma, es poden comparar amb els càntirs, com una mena de precursors, que poden guardar aigua però la seva funció es molt diferent. Si contenen aigua no és perquè la beguin els homes, sinó que està destinada als déus (...)"
Joan Gener Sala
ALBUM DE FOTOS
"Explica Aristòtil una anècdota al voltant d’Heràclit, quan uns conciutadans el van visitar i el trobaren al costat del forn escalfant-se perquè feia fred. Sorpresos de veure’l en aquella activitat intranscendent no s’hi acostaren, fins que ell els va dir: Veniu a la vora del forn perquè també aquí hi habiten els Déus.
El forn, com els materials més abundants, l’ésser humà, amb tekné i logos, està contaminat de creences i supersticions. El món grec era una societat clivellada de lleis que es movia entre soprhosyne o hibris, i va crear molt de tot, també bellesa en formes que han sobreviscut fins avui.
Els askoi grecs, produïts als segles V i IV a C., assoleixen formes diferents: els més antics de Clazòmenes o els àtics de figures vermelles són vasos petits de fons pla amb el bec estret i una nansa ample a sobre. N’hi ha amb iconografia i d’altres totalment negres. Alguns tenen figures plàstiques fetes amb motllos, per això els askoi són també vasos plàstics. Els de la Magna Grècia segueixen el model àtic però amb més tamany. Apart dels de Daunia i Canosa, hi ha els de les cultures natives itàliques influenciades pels grecs i que fan askoi amb molt de color i el fons clar.
Es creu que l’askos servia per guardar diferents líquids: olis, perfums i potser aigua lustral per fer cerimònies religioses com casaments, enterraments o sacrificis, vessant l’aigua damunt del foc.
Alguns askoi, per la seva forma, es poden comparar amb els càntirs, com una mena de precursors, que poden guardar aigua però la seva funció es molt diferent. Si contenen aigua no és perquè la beguin els homes, sinó que està destinada als déus (...)"
Joan Gener Sala
ALBUM DE FOTOS