"Només estic amb mi quan estic sol
Silenci : violí,
Mar, tornaveu, bressol...
Només quan estic sol estic amb mi”.
A la soledat
Màrius Torres
Miro per l’ample finestral que Jaume Vallverdú té en el seu estudi de Concabella, al pla de Sió a la comarca de la Segarra, i veig sota el dia boirós, les verdes extensions que esperen la primavera per esclatar amb força vital. A dintre en canvi no hi ha hibernació si no una explosió absoluta d'art que ens mostra a un nou artista , ben llunyà al que vaig conèixer anys abans, quan la seva ànima començava a obrir-se després d'una crisi personal que l'havia portat a un art encercladament claustrofòbic.
Ara, Vallverdú , crida al món els seus nous objectius, amb ganes de ser escoltat. Conrea així, l’expressió d’un vitalisme eteri, en el que sota torres i conjunts arquitectònics, solament imaginables en un mon d'idees i somnis, confegeix el seu univers particular i màgic, ple d’estructures curulles de finestres/orificis, signes cabalístics i mil i un detalls que ens conviden a la descoberta del secret.
Així va confegint la seva ciutat mental desenvolupada de manera creativament màgica i espiritual, en la que hi conviuen les dones , bruixes, i deesses, que regnen en el seu esperit interior compartit ara amb nosaltres mitjançant aquesta mostra.
Vallverdú només està sol quan està amb ell. Ara amb aquesta màgica exposició ens permet compartir com mai, la seva brillant ànima d’artista.
Pere Pascual. Crític d'art.
El Maresme, març de 2025
"Només estic amb mi quan estic sol
Silenci : violí,
Mar, tornaveu, bressol...
Només quan estic sol estic amb mi”.
A la soledat
Màrius Torres
Miro per l’ample finestral que Jaume Vallverdú té en el seu estudi de Concabella, al pla de Sió a la comarca de la Segarra, i veig sota el dia boirós, les verdes extensions que esperen la primavera per esclatar amb força vital. A dintre en canvi no hi ha hibernació si no una explosió absoluta d'art que ens mostra a un nou artista , ben llunyà al que vaig conèixer anys abans, quan la seva ànima començava a obrir-se després d'una crisi personal que l'havia portat a un art encercladament claustrofòbic.
Ara, Vallverdú , crida al món els seus nous objectius, amb ganes de ser escoltat. Conrea així, l’expressió d’un vitalisme eteri, en el que sota torres i conjunts arquitectònics, solament imaginables en un mon d'idees i somnis, confegeix el seu univers particular i màgic, ple d’estructures curulles de finestres/orificis, signes cabalístics i mil i un detalls que ens conviden a la descoberta del secret.
Així va confegint la seva ciutat mental desenvolupada de manera creativament màgica i espiritual, en la que hi conviuen les dones , bruixes, i deesses, que regnen en el seu esperit interior compartit ara amb nosaltres mitjançant aquesta mostra.
Vallverdú només està sol quan està amb ell. Ara amb aquesta màgica exposició ens permet compartir com mai, la seva brillant ànima d’artista.
Pere Pascual. Crític d'art.
El Maresme, març de 2025