Sílvia Alcalà. "Nunc Femina"
Agenda
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
27
|
28
|
29
|
30
|
31
|
1
|
2
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24
|
25
|
26
|
27
|
28
|
29
|
30
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
31
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
|
|
|
|
|
|
|
|
"ARA ÉS EL TEMPS DE LES DONES"
Aquesta és la crida a la feminitat que fa l'artista Sílvia Alcalà a través de les seves pintures, que es manifesten en una explosió cromàtica de mirades femenines plenes d'emotivitat.
Exposició del 8 de novembre de 2019 al 5 de gener del 2020
"Des de fa un temps destaca en la meva pintura una iconografia insistent: la mirada humana i en concret la mirada femenina. Crec, estic convençuda, que arriba merescudament l’esperat i anhelat temps del femení... i si no arriba, hem de forçar-lo. Heus aquí, que el meu treball es territorialitza en aquestes fronteres, en un activisme serè i grat i és en la mirada dels meus personatges femenins on trobo aquesta satisfacció de sentir-me plena, almenys en l’esforç de contribuir com a artista plàstica, amb el meu granet de sorra, en l’anhelada normalitat que ha d’existir en la vida i en el món en què vivim, almenys en el ferm intent de lluitar per la igualtat de gènere i erradicar aquesta grandíssima xacra que és la violència masclista. Les meves pintures, generalment grans formats, presenten personatges femenins inventats, ja que en el inventat hi ha la universalitat i no la concreció, l’heterodòxia i no l’ortodòxia. Aquestes fèmines imaginades, pretenen despertar a cada espectador la determinada meta-narrativa que desitgi. En realitat es tracta d’un trajecte de mirades, mirades hieràtiques, de vegades expressives, en altres lànguides, il·lusionants, frustrades, aventureres, potser heroiques, maternals, reivindicatives, fins i tot contemplatives... ampli catàleg de mirades femenines. Les meves pintures, amb una premeditada senzillesa que no ingenuïtat, es manifesten en una explosió cromàtica i en una riquesa de mitjans plàstics procedents majoritàriament de temps passats en què la pintura era un territori d’investigació i experimentació, un territori en el qual privava amb intensitat l’emotivitat... reconec que són en aquelles avantguardes, aquells “ismes” del segle XX que van quedar per la velocitat de l’home certament inconcluses i a mercè en ocasions de tedioses alternatives qüestionables i relativitzables. Amb aquesta sèrie, vull presentar aquest imaginari simbòlic, lúdic i metafòric, la feminitat amb entitat pròpia de mirada extensa i llunyana, una mirada com a mare que acull la vida i que en aquestes humils pintures expressen un missatge actiu i necessari: les dones existim i ens reivindiquem lliurement".
Sílvia Alcalà
Pintora