Ararat

Existeix un lloc que, quan decideixes romandre-hi, la tria el fa únic.

Tant se val si és bonic o no. Si és un territori comprensible o inexplicable. Perquè resulta ser el lloc.

Territori salvatge i humanitzat alhora. Dues cares d’un mateix ésser. Hi ha quelcom, però, molt fi, imperceptible i íntim, que uneix aquests dos móns i els fa inseparables i depenents.

I és en aquest fràgil equilibri on podem restar i fonamentar.