Fernando Daza (Sevilla, 1979) és un artista plàstic establert a Brenes el treball del qual se situa entre la pintura i l'objecte, amb una recerca sostinguda sobre estructures de paper i processos de tall i esquinçat aplicats a superfícies i suports tèxtils. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, va ampliar estudis en la Universitat d'Atenes (gravat sota la supervisió de Vasilis Kazakos) i ha desenvolupat també un vessant acadèmic: va ser assistent honorari col·laborador en docència universitària i membre del grup de recerca GIACEC.
La seva trajectòria expositiva combina un recorregut sòlid a Espanya i una presència internacional continuada, amb exposicions individuals a Madrid, Barcelona, Lisboa, París, Seül i Connecticut, a més de participació en fires com a Estampa, Justmad o Art Madrid. En paral·lel, la seva obra ha rebut reconeixements en certàmens i premis des de 2009, incloent-hi premis d'adquisició, seleccions i beques vinculades a la producció i la difusió.
Un tret especialment rellevant per a l'àmbit corporatiu és la seva inclusió en col·leccions privades i institucionals i en entorns de marca i hospitality: figura en col·leccions associades a signatures internacionals i en col·leccions vinculades a hotels i creuers, a més de fons i col·leccions privades espanyoles. Entre elles, la col·lecció Germans Entrecanales, la Col·lecció Room Mat Hotels o la col·lecció Bassat, per nomenar només algunes. Les seves obres van ser descobertes a París pel famós arquitecte d'interiors estatunidenc Peter Marino i s'exhibeixen per tot el món en moltes de les botigues de signatures de luxe projectades per ell com Luis Vuitton, Chanel o Tiffany.
La seva obra s'ha consolidat en el panorama de l'abstracció contemporània espanyola i internacional gràcies a un llenguatge formal molt personal i tècnicament exigent. Empra com a tècnica principal el paper esquinçat a mà, que organitza i pega amb precisió sobre la tela seguint estructures compositives prèviament traçades, generant superfícies que equilibren ordre compositiu, presencia material i espai perceptiu. El seu mètode transforma un material humil com el paper en una experiència visual que oscil·la entre el bidimensional i el tridimensional. El joc de plecs, superposicions i llums crea ritmes visuals que suggereixen simultàniament calma i tensió, convidant a una contemplació on el color i la forma generen una presència que va més enllà de la superfície.
Elogi a la forma
Elogi a la forma és un exalçament a la geometria bàsica, un estudi de compensació i equilibri dels oposats, els inversos i els complementaris; blanc al costat de negre, colors complementaris juxtaposats i estructures iguals o inverses que es contraposen. Formes que no al·ludeixen a cap referència figurativa, composicions geomètriques centrades en l'espai que són presentades com a estructura-unitat en format individual o com a obra composta de dos formats com en el cas del díptic.
En la seva execució construeixo la superfície a poc a poc, sobre el pla de la tela prèviament tibada en bastidor de fusta, des de baix cap amunt, mitjançant la superposició de tires de paper esquinçades a mà, que són plegades i pegades ordenadament de manera metòdica, en horitzontal i en sentit paral·lel, fins a completar la composició. El resultat és una obra de vibrant textura visual que canvia a ulls de l'observador segons la incidència lumínica del moment.
En allò conceptual mai em va interessar la imitació de la naturalesa ni fer referència a idees complexes o objectes preconcebuts. No obstant això, resulta evident el meu desig a destacar i emfatitzar la presència material com a realitat concreta i no com a il·lusió. Les meves composicions sempre suggereixen plantejaments essencialment suprematistes; estructures abstractes ortogonals, formes geomètriques bàsiques, com el quadrat o el cercle, o fons monocroms sense figura. Els acabats i la presència material, el paper i la tela crua sense emprimació, són fonamentals en la meva cerca de l'harmonia i la bellesa.
En aquesta mostra presento obres que podríem englobar en dos grups diferenciats: vuit peces de color de formes corbes, sis de 100 x 100 cm i 2 de 70 x 70 cm i tres peces en blanc i negre les composicions del qual venen determinades per línies estrictament ortogonals.
Fernando Daza (Sevilla, 1979) és un artista plàstic establert a Brenes el treball del qual se situa entre la pintura i l'objecte, amb una recerca sostinguda sobre estructures de paper i processos de tall i esquinçat aplicats a superfícies i suports tèxtils. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, va ampliar estudis en la Universitat d'Atenes (gravat sota la supervisió de Vasilis Kazakos) i ha desenvolupat també un vessant acadèmic: va ser assistent honorari col·laborador en docència universitària i membre del grup de recerca GIACEC.
La seva trajectòria expositiva combina un recorregut sòlid a Espanya i una presència internacional continuada, amb exposicions individuals a Madrid, Barcelona, Lisboa, París, Seül i Connecticut, a més de participació en fires com a Estampa, Justmad o Art Madrid. En paral·lel, la seva obra ha rebut reconeixements en certàmens i premis des de 2009, incloent-hi premis d'adquisició, seleccions i beques vinculades a la producció i la difusió.
Un tret especialment rellevant per a l'àmbit corporatiu és la seva inclusió en col·leccions privades i institucionals i en entorns de marca i hospitality: figura en col·leccions associades a signatures internacionals i en col·leccions vinculades a hotels i creuers, a més de fons i col·leccions privades espanyoles. Entre elles, la col·lecció Germans Entrecanales, la Col·lecció Room Mat Hotels o la col·lecció Bassat, per nomenar només algunes. Les seves obres van ser descobertes a París pel famós arquitecte d'interiors estatunidenc Peter Marino i s'exhibeixen per tot el món en moltes de les botigues de signatures de luxe projectades per ell com Luis Vuitton, Chanel o Tiffany.
La seva obra s'ha consolidat en el panorama de l'abstracció contemporània espanyola i internacional gràcies a un llenguatge formal molt personal i tècnicament exigent. Empra com a tècnica principal el paper esquinçat a mà, que organitza i pega amb precisió sobre la tela seguint estructures compositives prèviament traçades, generant superfícies que equilibren ordre compositiu, presencia material i espai perceptiu. El seu mètode transforma un material humil com el paper en una experiència visual que oscil·la entre el bidimensional i el tridimensional. El joc de plecs, superposicions i llums crea ritmes visuals que suggereixen simultàniament calma i tensió, convidant a una contemplació on el color i la forma generen una presència que va més enllà de la superfície.
Elogi a la forma
Elogi a la forma és un exalçament a la geometria bàsica, un estudi de compensació i equilibri dels oposats, els inversos i els complementaris; blanc al costat de negre, colors complementaris juxtaposats i estructures iguals o inverses que es contraposen. Formes que no al·ludeixen a cap referència figurativa, composicions geomètriques centrades en l'espai que són presentades com a estructura-unitat en format individual o com a obra composta de dos formats com en el cas del díptic.
En la seva execució construeixo la superfície a poc a poc, sobre el pla de la tela prèviament tibada en bastidor de fusta, des de baix cap amunt, mitjançant la superposició de tires de paper esquinçades a mà, que són plegades i pegades ordenadament de manera metòdica, en horitzontal i en sentit paral·lel, fins a completar la composició. El resultat és una obra de vibrant textura visual que canvia a ulls de l'observador segons la incidència lumínica del moment.
En allò conceptual mai em va interessar la imitació de la naturalesa ni fer referència a idees complexes o objectes preconcebuts. No obstant això, resulta evident el meu desig a destacar i emfatitzar la presència material com a realitat concreta i no com a il·lusió. Les meves composicions sempre suggereixen plantejaments essencialment suprematistes; estructures abstractes ortogonals, formes geomètriques bàsiques, com el quadrat o el cercle, o fons monocroms sense figura. Els acabats i la presència material, el paper i la tela crua sense emprimació, són fonamentals en la meva cerca de l'harmonia i la bellesa.
En aquesta mostra presento obres que podríem englobar en dos grups diferenciats: vuit peces de color de formes corbes, sis de 100 x 100 cm i 2 de 70 x 70 cm i tres peces en blanc i negre les composicions del qual venen determinades per línies estrictament ortogonals.
Més informació sobre l'artista a www.galerialarcada.com/fernando-daza