El Museu

El Museu del Càntir d’Argentona és una institució pública de l’Ajuntament d’Argentona, gestionada per un Patronat Municipal. Tot i que el museu es va fundar l’any 1975, no és fins el 1984 que l’Ajuntament va crear el Patronat com a òrgan de gestió. Fins llavors el museu va ser gestionat pels Amics del Museu del Càntir d’Argentona, entitat que encara avui col•labora amb el museu, especialment durant els actes de la Festa del Càntir i la fira Argillà Argentona.

El museu consta amb el núm. 23 dels 188 museus del Registre de Museus de Catalunya, gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat. També forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona des de l’any 1994.

El museu és únic al món en la seva especialitat, tot i que podem trobar dues col•leccions de càntirs privades obertes al públic: el Museo del Botijo de Villena (Alacant) i el de Toral de los Guzmanes (Lleó).

Les col•leccions del Museu del Càntir d’Argentona estan formades per més de quatre mil exemplars que van de l’Edat de Bronze a Picasso, passant per grans col•leccions de terrissa de volta dels segles XIV al XVIII, nombrosos exemplars del segle XIX i el gruix de la col•lecció, format per terrissa popular i tradicional de tot el segle XX. La seva procedència és molt diversa, però sobre tot se centre a Catalunya i l’Estat espanyol, tot i que els darrers anys han ingressat nombrosos exemplars d’altres països, com Portugal, França, Itàlia, Marroc, Mèxic i Perú, entre molts altres.

Com a museu, compleix amb tots els requisits legals i de bones pràctiques que són d’aplicació, com registre, documentació, conservació i difusió de les col•leccions que el museu estatja. A més, el museu és una institució amb gran activitat cultural, com exposicions temporals, xerrades, escola de ceràmica, festa del càntir, la fira de terrissa i altres activitats que fan del museu una institució de referència al Maresme i en el camp de la ceràmica.

AQUÍ TENS EL VIDEO INTRODUCTORI DEL MUSEU

IMPORTANT!!! ESPERA UNS SEGONS ESCOLTANT EL SO DE L'AIGUA DE LA FONT ABANS QUE APAREGUI LA IMATGE